Muses, La representació de la dona en el Prerafaelitisme, tracta sobre la visió de la dona com a inspiradora. Sabem que des de l'antiga Grècia el rol de musa ha anat associat a la dona i amb ella tot un seguit de cànons de bellesa, que s'hi han perpetuat amb el pas del temps. Arriba un moment, al llarg de la història de l'art en el qual la representació de la dona com a musa, es torna molt evident. Aquest moviment artístic és conegut com a Prerafaelitisme (originat al S. XIX). En ell es mostren dones idealitzades, representades com autèntiques deesses. Amb aquest treball he volgut donar resposta al perquè d'aquesta idealització.
He estructurat el treball en tres punts claus. L'ideal Romàntic, característiques i filosofia Romàntica. El Prerafaelitisme, moviment i pintors més representatius. I per últim, i el més important, la musa, història i representació dintre de la fraternitat Prerafaelita. Com a incorporació de les noves tecnologies, he utilitzat la pàgina "Unique Visitors", on he creat una ruta en anglès amb obres del MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya) on mostren a la perfecció els principals estereotips, de la dona inspiradora. La femme fatale, la verge i la nimfa.
Finalment, he arribat a la conclusió que el concepte de musa, no deixa de ser un reflex de les societats masclistes. La dona queda exclosa de les activitats creatives i s'adopta el paper passiu de musa. Sabem que al llarg de la història de l'art hi ha, i hi ha hagut grans dones artistes, però que pel simple fet de ser dones, les seves obres han quedat oblidades amb el pas del temps, o bé les seves obres han estat atribuïdes a artistes masculins. Cal reivindicar el paper de la dona artista, som dones, creem art.
Marina M.C., alumna de 2n de Batxillerat.
