Una nova visió de les coses
Tots els objectes presents a la terra, un cotxe, una bicicleta, un piano o
un simple llit són elements que abans d’haver sigut creats s’han dissenyat i
representat en un paper gràcies a diversos punts, línies i corbes. En definitiva
gràcies a la geometria clàssica.
Tanmateix, aquesta geometria no dóna resposta a tots els problemes que es
plantegen a la natura. Per exemple, les muntanyes o els rius no segueixen cap
patró regular, l’escorça dels arbres no és llisa i els llamps no viatgen en
línia recta. Mitjançant la geometria clàssica tots aquests elements no es poden
representar amb exactitud, i és aquí on va sorgir la necessitat de crear una
nova geometria, la geometria fractal.
Al s. XX Benoit Mandelbrot, pare d’aquesta geometria, va descobrir els
fractals. Uns objectes geomètrics creats a partir de successives iteracions,
amb una àrea finita dins una longitud infinita i una dimensió entre 1 i 2.
Impossible de creure, no?
Gràcies a aquestes propietats els fractals han aconseguit ampliar i
millorar moltes aplicacions des de temes mèdics i cinematogràfics fins al
control de les finances.
Doncs bé, la geometria fractal ha canviat a fons la visió de les coses. Ha
fet perdre la imatge inofensiva que hi havia dels núvols, boscos, galàxies,
muntanyes, tapissos… Mai més no es podrà recuperar les interpretacions de tots
aquests objectes que eren familiars. I jo pregunto, no espanta la idea que una
nova part de les matemàtiques hagi estat capaç de fer tot això ?
Clara Escorihuela. 2n de Batxillerat.
Clara Escorihuela. 2n de Batxillerat.
