diumenge, 10 de gener del 2016

Treballs de recerca 2015-2016

Les serps

El meu treball de Recerca tracta de les serps on, a més d’una part bibliogràfica hi ha hagut una part d’observació durant trenta hores per tal de comprovar la meva hipòtesi de partida on crec que les serps, tot i que estiguin en el mateix terrari no implica la interacció entre elles.

En aquest treball explico la morfologia de les serps, on estan esmentats l’aparell verinós i la muda. També, es pot trobar la locomoció, on hi ha diferents tipus depenent del terreny. A més explico, la reproducció i la cria, on com a dada, abans de reproduir-se fan una batalla entre mascles demostrant qui és més fort sense atacar-se.  Alhora, la seva nutrició es compon bàsicament de petits mamífers, encara que,  hi ha serps que mengen exclusivament ous. Tot i que no ho sembli, hi ha una gran diversitat en Catalunya de diferents serps i podem trobar fins i tot alguna verinosa. Per últim, per tal de comprovar la meva hipòtesi he hagut de fer un etograma que és un registre on apareixen de manera ordenada i escrita les pautes de comportament que segueix la serp, en el meu cas, la pitó de l’Índia. Així doncs, vaig fer després, una sèrie de gràfiques on es veuen plasmades les conductes generals, les zones on més estaven, les interaccions entre elles i les conductes a diferents trams del dia.

En conclusió, gràcies a l’observació i al gràfic d’interaccions vaig poder confirmar la meva hipòtesi i a més, he pogut enriquir la meva informació sobre les característiques d’aquest animal i dels rèptils en general.

Alba Mogio. 2n de Batxillerat


dissabte, 9 de gener del 2016

LA FILOSOFIA, ENCARA


L'han donat per morta tantes vegades que existeix ja una certa tradició d'enterramorts, que inclou fins i tot noms il·lustres, no es pensin. I l'afició té, tirant curt, un segle. Però aquí està ella, tan fresca com sempre, traient-se de sobre els funestos presagis que pretenien enterrar-la abans d'hora. I s'entén: mentre hi hagi una cosa de la qual admirar-se, perquè ens desborda i no ho acabem de comprendre, hi haurà filosofia. Alguns que mai no han entès res pretenen que avui això, comprendre, és tasca exclusiva de la ciència, que té reptes, i alguns de tan ambiciosos i enlluernadors com el funcionament del cervell, en els quals es juga el coneixement de l'essencial, encara que el que pretén la ciència, en realitat, és explicar el que no sabem, mentre que ella, la filosofia, té a veure més amb la comprensió a què aspira tota vida lúcida que amb l'explicació que justifica la tasca pròpia de les diferents disciplines científiques.

La filosofia és l'intent de comprendre el que ens defuig i se'ns resisteix: el sentit del que som i del que fem.

És veritat que la filosofia, durant segles, s'ha ocupat indistintament del que s'ocupava la ciència, i és cert, també, que a mesura que les ciències han anat explicant certes coses, els dominis de la filosofia semblen haver anat reduint-se de manera substancial. Tot i això, més enllà de les explicacions als diversos enigmes del món i de la vida que la ciència prova de resoldre i amb els quals encara avui es confronta, la filosofia continua intentant comprendre alguna cosa d'això en què ens va la vida. I comprendre no és el mateix que explicar. La filosofia, avui i fa vint-i-cinc segles, és l'intent de comprendre el que ens defuig i se'ns resisteix: el sentit del que som i del que fem, de la nostra vida i de la nostra acció. Comprendre, això és el que busca, encara que només sigui una mica, més enllà de les explicacions que ens descriuen com van les coses. Però sobretot hi haurà filosofia mentre la nostra vida pròpia o en comú no sigui encara, que no ho és, ni de lluny, una bona vida, una vida satisfactòria, a l'altura del que reclamem d'ella i del que li exigim.

Per això, per definició, la filosofia és l'antítesi del conformisme, de la claudicació, de l'abandonament: el més contrari que hi ha al gest d'abaixar el cap i resignar-se. No estranya, per això, que, al mateix temps que la filosofia està condemnada a la marginalitat en els estudis universitaris, arraconada com una disciplina entre les altres, i quan està a punt de convertir-se, per l'aberrant llei Wert, en una excrescència irrellevant en els instituts, la filosofia sorgeixi, de vegades inesperadament, fora dels àmbits en els quals el sistema educatiu l'ha reduït a gueto i ornament prescindible.

Acaba d'arribar a les llibreries un llibre admirable i fascinant, Filosofia inacabada (Galàxia Gutenberg) de Marina Garcés. Un llibre, també inquietant, per la urgència amb què reivindica la pràctica de la filosofia i per l'abast dels reptes, ambiciosíssims, que té, encara, al davant. La pregunta oportuníssima que planteja és, bàsicament: "Com no filosofar?". Allunyada completament de tota nostàlgia i de qualsevol mena de resistencialisme, Garcés recorda que la filosofia va néixer als carrers i que és als carrers on avui torna.

Quan se la priva dels espais en què, durant els últims segles, s'ha desenvolupat, ja trobarà, o els crearà de nou, en un altre lloc, perquè l'aspiració que expressa i el sentit del que, amb ella, ens juguem, no és alguna cosa de la qual puguem prescindir.

"Si avui la filosofia deixa de ser pública ­diu­, haurem de desenvolupar una filosofia de guerrilles, que la dissemini i la faci aparèixer on no se l'espera".Com la pantera rosa (Deleuze). I en aquesta comesa, la filosofia, que tot ho ha ambicionat des del principi i que mai no s'ha intimidat davant pressions ni dificultats, busca ja ara aquests espais que se li neguen, establint aliances per produir llocs d'interpel·lació i d'experiència compartida en altres espais dels quals, fins fa molt poc, pensàvem que eren el seu únic hàbitat.

Si la universitat ha de convertir-se en una mera formació per a futures ocupacions laborals, per definició precàries i proletaritzades, i si l'educació preuniversitària, a causa de les legislacions de buròcrates i tecnòcrates analfabets, ha de renunciar al seu sentit formatiu per ser una instrucció d'esclaus, evidentment, en aquestes institucions, o ja no hi ha lloc per a la filosofia o l'única que podrà desenvolupar-s'hi té ben poc a veure amb el llegat que representa i amb el qual aspira a confrontar-se.

I és aquí on Marina Garcés planteja els tres reptes essencials del filosofar avui. Primer: "L'activitat filosòfica és una possibilitat per la qual s'aposta com una forma de vida". Segon: "La filosofia és el discórrer d'una veu singular a la recerca d'una raó comuna". Tercer: "La filosofia és una forma de compromís amb el món". I així, doncs, perquè la filosofia té a veure amb la nostra vida, amb els altres i amb el món, la raó per la qual la filosofia no és un problema que incumbeixi només als filòsofs.


Xavier Antich, La Vanguardia, 21 desembre 2015

divendres, 8 de gener del 2016

Treballs de recerca 2015-2016

Una nova visió de les coses

La geometria fractal

Tots els objectes presents a la terra, un cotxe, una bicicleta, un piano o un simple llit són elements que abans d’haver sigut creats s’han dissenyat i representat en un paper gràcies a diversos punts, línies i corbes. En definitiva gràcies a la geometria clàssica.

Tanmateix, aquesta geometria no dóna resposta a tots els problemes que es plantegen a la natura. Per exemple, les muntanyes o els rius no segueixen cap patró regular, l’escorça dels arbres no és llisa i els llamps no viatgen en línia recta. Mitjançant la geometria clàssica tots aquests elements no es poden representar amb exactitud, i és aquí on va sorgir la necessitat de crear una nova geometria, la geometria fractal.

Al s. XX Benoit Mandelbrot, pare d’aquesta geometria, va descobrir els fractals. Uns objectes geomètrics creats a partir de successives iteracions, amb una àrea finita dins una longitud infinita i una dimensió entre 1 i 2. Impossible de creure, no?

Gràcies a aquestes propietats els fractals han aconseguit ampliar i millorar moltes aplicacions des de temes mèdics i cinematogràfics fins al control de les finances.

Doncs bé, la geometria fractal ha canviat a fons la visió de les coses. Ha fet perdre la imatge inofensiva que hi havia dels núvols, boscos, galàxies, muntanyes, tapissos… Mai més no es podrà recuperar les interpretacions de tots aquests objectes que eren familiars. I jo pregunto, no espanta la idea que una nova part de les matemàtiques hagi estat capaç de fer tot això ? 

Clara Escorihuela. 2n de Batxillerat.

Treballs de recerca 2015-2016

La teràpia fàgica com alternativa al tractament amb antibiòtics

Els antibiòtics han estat un bon mètode per a la cura de malalties causades pels bacteris. Des que Fleming va descobrir la Penicil·lina, s’han inserit al camp mèdic, agrícola i ramader molts productes contra els bacteris. Ara bé, són avui dia una bona opció els antibiòtics? La resistència dels bacteris als antibiòtics provoca que ressorgeixin estudis com els de la fagoteràpia. Aquesta tècnica utilitza un tipus de virus que infecten els bacteris provocant la seva mort.

El meu treball, doncs, tracta de valorar quin dels dos mètodes (fagoteràpia o antibiòtics) és més eficient contra els bacteris. La hipòtesi de treball, fonamentada en l’optimisme científic, és que aquesta alternativa (la fagoteràpia) és més eficient que els antibiòtics. Tu què creus?

La memòria del treball es vertebra en dos marcs. D’una banda, en el marc teòric apareixen els conceptes d’antibiòtics i resistència, microorganismes, i fagoteràpia. D’altra banda, el marc pràctic és aquell que determina la validesa o no de la meva hipòtesi inicial, realitzat en els laboratoris de la Universitat Autònoma de Barcelona com a motiu del Programa Argó.



Pau Marjalizo. 2n de Batxillerat.

dijous, 7 de gener del 2016

CARTA DE LOS REYES MAGOS



Día de nuestra fiesta, 6 de Enero de 2016

Queridos niños, niñas y también los más mayores del Colegio Immaculada de Horta:

En estas fiestas posteriores a la Navidad, cuando ya hemos acabado la temporada grande, nos toca volver a casa y dar descanso a los camellos, a los pajes y a quienes nos han ayudado en estos días.

Pero no penséis que ahora nos retiramos, como los osos, a dormir hasta la próxima temporada- Porque la estrella no se detiene. Ahora nos toca pensar en las cartas que han quedado sin responder porque hay en ellas muchos sueños y muchas llamadas que aún esperan respuesta.

Hasta ahora nuestra tarea a sido más fácil: Tenía que ver con los regalos de temporada. Lo hemos hecho lo mejor posible, dependiendo de nuestros recursos –que unos años el bolsillo está mejor y otros peor hasta en la cortes de Oriente-, y así hemos dejado en los salones la bici para Laia, el tren para Xavi, la muñeca para Clara, el libro para Ángela, el gorro de lana para el friolero de Dani o la música para Montse. Y todo ello, lo hemos hecho con mucho cariño e ilusión.

Pero hay cartas que aún necesitan respuesta. Tenemos un cajón enorme para las cartas de los ancianos solitarios, que piden un poco del tiempo de alguien. En una estantería Melchor apila los mensajes que vienen de los refugiados, que tiene que huir de sus casas y donde las risas escasean. Gaspar intentará responder a las cartas no escritas de personas que están en la calle, o pasan hambre, de personas que han perdido su trabajo, de las que viven en la desesperanza, o que no se sienten respetadas ni amadas. Baltasar coloca por orden alfabético mensajes que piden que se quiten barreras y se construyan puentes: prejuicios, a la P; alambradas, a la A; racismo a la R. Tenemos un arcón donde se apilan cartas de personas con preguntas pendientes: ¿para qué vivo?, ¿Dónde está la felicidad? Nadie les ha respondido aún.

¿Cómo responder a todas y cada una de estas cartas? Ahora necesitamos otras manos, otros corazones, otros gestos, otras cabezas, otros tiempos y otras risas. Queridos niños, niñas y también los más mayores del Colegio Immaculada de Horta, ayudadnos a contestar estas cartas pendientes. Responded con nosotros esos mensajes, escritos en las vidas de tantas personas. Sabemos que vosotros, que formáis parte del Colegio Immaculada de Horta, tenéis un corazón inmenso, unas ganas grandes de regalaros, de vivir sabiendo que “el otro” es vuestro hermano. Sabemos que contamos con vosotros para acompañar, escuchar, consolar, pacificar, animar, alegrar, entusiasmar. Gracias por hacer, también vosotros, de Reyes Magos en vuestra vida cotidiana, por acercaros a tantos portales donde Jesús os espera. GRACIAS POR REGALAROS.

Con confianza y agradecimiento, recibid un fuerte abrazo de vuestros amigos,



Melchor, Gaspar y Baltasar.

divendres, 1 de gener del 2016

REFLEXIÓ ANY NOU

BONS PROPÒSITS PER L'ANY NOU

Riu
Perdona
Relaxa't
Demana ajut
Fes un favor
Delega tasques
Trenca un hàbit
Fes una caminada
Expressa allò que sents
Surt a córrer
Pinta un quadre
Somriu al teu fill
Llegeix un bon llibre
Canta a la dutxa
Permete't brillar
Mirar fotos antigues
Escolta a un amic
Accepta un compliment
Ajuda a un ancià
Compleix les teves promeses
Acaba un projecte desitjat
Sigues nen una altra vegada
Escolta la natura
Mostra la teva felicitat
Escriu en el teu diari
Tractat com un amic
Permete't equivocar-te
Per avui no et preocupis
Deixa que algú t´ajudi
Fes un àlbum familiar
Fes-te un bany prolongat
Mira una flor amb atenció
Perd una mica de temps
Apaga el televisor i parla
Escolta la teva música preferida
Aprèn alguna cosa que sempre has desitjat
Truca als teus amics per telèfon
Fes un petit canvi a la teva vida
Tanca els ulls i imagina les ones de la platja
Fes que algú se senti benvingut
Fes una llista de les coses que fas bé
Ves al bosc i escolta el silenci
Digues a les persones estimades quant les estimes
Posa-li un nom a una estrella
Pensa en allò que tens
Planifica un viatge
Respira profund
Cultiva l´amor
Cada dia pot ser NADAL
Per els homes i dones,
si ens deixem estimar per Déu;
si ens estimem com germans.
El Nadal de Déu sempre es un Nadal d´AMOR

(Text extret pàgina web Parròquia Sant Maria d'Amer)

dimecres, 30 de desembre del 2015

Treball de Recerca 2015-2016

La implantació de la tecnologia a les aules 

El meu treball de recerca comença amb una part teòrica, tot explicant quina era la influència de la tecnologia en el passat, quan no hi havia presència d’aparells tecnològics a les classes. He explicat també com es poden desenvolupar les classes en el present, una vegada ja s’han instaurat les tecnologies a les aules. Per últim, una hipòtesi sobre que ens podrà portar el futur. 

També he realitzat una enquesta al professorat de l’escola i una altra als alumnes de Batxillerat, per tal de poder tenir ambdues opinions, saber si els agrada o no els nous mètodes d’ensenyament i contrastar els parers. 

La darrera part del meu treball és la pràctica, que està constituïda per una classe que vaig realitzar a 2n de primària. Allà vaig comprovar com els/les alumnes es manejaven amb els ordinadors en una activitat que jo mateix vaig dissenyar amb el programa JClic. D’altra banda, també els vaig proporcionar una fitxa tradicional. Mentre la meitat de la classe feia una tasca, l’altra feia la inversa, i després vam canviar. D’aquesta manera, vaig poder comparar els dos mètodes, tot esmentant quin dels dos camins ajudava més l’alumne/a en el procés d’aprenentatge. 

Els resultats de la pràctica i de la recerca en general van ser molt satisfactoris a nivell de treball i també a nivell personal.

Marc Oliva. 2n de Batxillerat