He portat a terme l’anàlisi de substàncies en el marc dels productes farmacèutics, amb els materials del laboratori de l’escola.
En aquests anàlisis he decidit provar la precisió dels mètodes clàssics d’anàlisi de les substàncies i comprovar quin és el seu error relatiu i absolut.
Per comprendre el funcionament dels anàlisis de subsàncies he fet una recerca dels mètodes existents, especialmente centrant-me en els mètodes clàssics, ja siguin quantitatius o qualitatius.
El propòsit d’aquesta investigació ha estat conèixer quines són les seves aplicacions, avantages i desaventatges i els seus exemples.
Al laboratori vaig analitzar els principis actius de diferents medicaments. El principi actiu és la substància que causa l’efecte del medicament, i els excipients són les altres substàncies que porta, com per exemple aglutinants en el cas de les pastilles.
Per exemple, en l’anàlisi de l’aspirina se separa l’àcid acetilsalicílic (el principi actiu) dels altres components de la pastilla que serveixen per donar-li forma i que sigui fácil de consumir.
Posteriorment, en aquest experiment vaig valorar de manera quantitativa, és a dir, aconseguir informació sobre la quantitat d’àcid acetilsalicílic en la pastilla. Per fer això cal portar a terme una valoració per retrocès, on s’afegeix una substància alcalina (l’oposat a un àcid) i posteriorment, mitjançant una titració es pot obtenir el resultat. Això consisteix en afegir una substància amb una bureta (recipient alt i prim de vidre subjectat a la taula) i es deixa caure al vas on es troba la substància a analitzar fins que s’aconsegueix un canvi de color.
Luis Miguel G.C., alumne de 2n de Batxillerat
